Sa festa de su Sardu in Bonarcadu

su-moru-cagliadu-muduSu 24 e 25 de custu mese in Bonàrcadu, at a acudire su bonu de sos ativistas de su bilinguismu. Un’ocasione non solu pro aprofundire sas temàticas de custu setore, ma fintzas pro cunsentire a cronista e polìticos de intrare in cuntatu cun unu mundu chi a s’ispissu calicunu bidet cun pregiudìtzios e clichè, a bias cunsideradu mortu, ma chi òperat comente unu riu càrsicu: andat a fundu pro torrare a essire a pìgiu.

Programa

Sa manifestatzione la promovet su Coordinamentu pro su Sardu Ufitziale, organizatzione amparadora de sa modernizatzione de su sardu e de sa Limba Sarda Comuna aprovada dae Renato Soru in su 2006, paris cun unu grustu mannu de assòtzios e cun s’amparu logìsticu de sa comuna de Bonàrcadu e de s’assòtziu polifònicu Su Condaghe. S’ocasione la dat sa Die Europea de sas Limbas promòvida pro su 26 de cabudanni dae s’Unione Europea. S’obietivu de sa Festa, chi est cròmpida a sa de tres editziones a pustis de sas duas, andadas bene a beru, in Sèdilo (2014) e Òschiri (2015), est pròpiu su de denuntziare su disinteressu de sas istitutziones regionales, non cun cuntierras de pagu contu, ma presentende su chi ant fatu de bonu sos ativistas, mancari sena s’agiudu de sa Regione, in s’ùrtimu annu pro sa limba sarda. Cunforma a sa lege, diat dèvere èssere s’assessoradu cumpetente a promòvere custos addòvios, ma dae meda non b’at sinnales positivos. S‘atzione de s’assessora Claudia Firino in custos ùrtimos duos annos e mesu no est istada bastante: una parte de sos ativistas est isperende ch b’apat unu rimpasu, un’àtera parte est denuntziende custa situatzone. B’at fintzas chie, in manera provocatòria, at propostu de fundare unu partidu de sa limba sarda e de si presentare in sas eletziones.

Ma si sa polìtica non càrculat sa limba sarda, su movimentu linguìsticu torrat su corpu cun sa democratzia digitale dae bassu e cun unu muntone de àteras initziativas istòricas, polìticas, culturales, editoriales, musicales, artìsticas. Su programa est a beru ricu e de calidade.

S’idea de base no est sa de sa cunferèntzia clàssica verticale in ue faeddant in pagos e su pùbicu ascurtat passivu. Sos organizadores, imbetzes, cherent una comunicatzione orizontale, cun interventos numerosos ma curtzos chi content sa richesa de sa proposta polìticu-culturale de su movimentu linguìsticu comente tèsseras medas de unu mosàicu chi sa dimensione e s’imàgine sua sos esternos e s’opinione pùblica a bias no la cumprendent. E, in fines, b’est pròpiu sa Festa, est a nàrrere unu mamentu chi sos ativistas de totu sa Sardigna s’addòviant pro cumpartzire e crèschere in pare.

Si cumintzat cun s’istòria: Màriu Antiogu Sanna contat sas acuntèssidas de Barisone de Arbarèe chi in Bonàrcadu at bisadu una corona pro sa Sardigna; Federicu Francioni analizat su raportu intre sos intelletuales e sa limba sarda; Isabella Tore faeddat de su problema de s’insinnamentu de s’istòria sarda in iscola; Frantziscu Cheratzu e Riccardo Mura e Maurizio Virdis presentant “Sintesa”, su primu sintetizadore vocale de su sardu; Gianfranco Fronteddu presentat su primu tradutore automàticu italianu-sardu istandard; Claudia Soria mustrat su “Digital Language Diversity Project”, programa europeu in ue b’est fintzas su sardu. De Facebook in sardu e de sas pàginas in ue si insinnat s’iscritura ufitziale, si nd’interessat Martine Faedda (CSU).

Pustis una pàgina literària cualificada: Jubanne  Piga presentat su romanzu suo “Sa vida cuada”, e  Giagu Ledda  sa tradutzione sua  de su romanzu de  Gràssia Deledda “La madre”; Gianni Garbati  e Pierpaolo Cicalò presentant sa tradutzione in sardu de su Don Chisciote de Cervantes; b’est  Mauro Mura pro sa Rivista Làcanas; Sandro Dessi mustrat su libru suo de fumetes in sardu “Caratzas”; Paolo Lubinu, iscritore e regista,  presentat “Jesu Cristu Etzu”. Cùngiant su merie Giuseppe Delogu, Pierfranco Devias (Lìberu), Elvira Usai (sìndiga de  Santu Giuanne Suergiu), Domitilla Mannu (Assòtziu “Pro no ismentigare”), Paola Coronas, Cristiano Sabino (FIU), Marieddu De Montis (grupu facebook “Solu in sardu”), Rosa Corongiu (“Solu in sardu”), Enrico Fodde (Assòtziu ArcheoBuddusò).

S’incras mangianu a sas 9.00 si torrat a cumintzare cun sa ghia de Gonàriu Carta, Roberto Carta e Giommaria Fadda, moderadores de su CSU. Sarvadore Serra, Giosepe Corronca e Lisandru Dessi presentant sa  rivista digitale Limba Sarda 2.0. Pustis s’aberit un’ispàtziu dedicadu a su catalanu con Joan Elies Adell Pittarch, Roberto Lai, Stefano Campus e Carla Valentino chi faeddant rispetivamente de su protzessu indipendentista, de s’istòria e de sa situatzione de S’Alighera. Fabrizio Pedes mustrat “Scratch”, programa de animatzione pro pitzinnos cun sos cumandos in sardu istandard.  Frantziscu Casula crarit comente cheret fata sa didàtica in Limba Sarda Comuna.

“S’architetura de Simon Mossa” est su tema de Andrea Faedda.   Frantziscu Sanna Carta faeddat de  “Seo, unu progetu pro contare de sa Sardigna cun is datos abertos”. Pustis si faeddat de turismu identitàriu con Marco Galleri e de comunicatzione comertziale con Maria Vittoria Dettotto e Fulvio Micheli Seone.

Sa parte finale est dedicada a Carla Puligheddu (Assòtziu Fèminas Sardistas), Giuanna Dessì, Paola Coronas, Giovanna Casagrande, Lidia Fancello (Lab Gaddura), Pitzente Migaleddu, Bustianu Cumpostu (Sardigna Natzione), Bàrtolu Porcheddu (Sardigna Nostra), Marco Murgia (Rossomori), Franciscu Sedda (Partidu de sos Sardos).

In custas duas dies b’at a èssere fintzas  una mustra de su libru in sardu, una regorta de sas erbas locales cun su nùmene in sardu a incuru de sa Biblioteca Comun
ale de Bonàrcadu e disvagos pro pitzinnos. B’at fintzas sa possibilidade de dormire, e de mandigare gastende pagu, bastat chi b’apat una prenotazione chi racumandamus meda.

In programa unu sero musicale sàbadu in s’anfiteatru (cuncordos polifònicos Su
Condaghe e Donu Reale de Buddusò) e unas cantas rapresentatziones artìsticas domìniga mangianu a incuru de Clara Farina (recital subra de sos mortos de sas Fosse Ardeatine), un’esibitzione de Andrea Andrillo, Arrogalla e Elio Turno Arthemalle cun su “Don Chisciote de sa Màntzia” in sardu.

Totu lìberu e totu gratis francu su màndigu e totu autofinantziadu sena perunu cuntributu pùblicu. Si cùngiat cun una vìsita ghiada in sardu domìniga merie   in sa crèsia de Nostra Sennora de Bonacatu, chi at ospitadu in s’edade mèdia su bisu natzionalista de su giùighe Barisone de Arbarèe. Unu messàgiu craru a una classe dominante chi sighit a non carculare unu fermentu culturale-linguìsticu mancari siat una resursa de importu pro chi sa Sardigna non siat  petzi un’espressione geogràfica pèrdida in su mare de sa globalizatzione.

 

Assemblea diretiva CSU: Roberto Carta, G
onàriu Carta, Giosepe Coròngiu, Giommaria Fadda, Martine Faedda, Giuanne Garbati, Nicola Merche, Pàulu Mugoni,  Perdu Solinas,  Sarvadore Serra.

Pro info Giuseppe Corongiu 3286478828 gcorongiu@gmail.com