I catalani diventeranno un popolo illegale?

Risultati immagini per catalunya indipendentzia

Persecuzioni di massa contro i cittadini catalani da parte dello stato spagnolo? Non è la trama di un film distopico ma la presa di posizione dell’avvocatura di stato spagnola.

L’Avvocatura di stato ha infatti presentato un ricorso contro diversi cittadini catalani accusati di essere parte di una “massa tumultuària” contro le forze di polizia spagnole. Nel ricorso  l’avvocatura ricalca che la cittadinanza sapeva che il referendum era stato proibito dal Tribunale Constituzionale.

La motivazione per cui si vuole procedere ad identificare e quindi mettere sotto processo un intero popolo ha dell’incredinbile:

«La massa cantava cridant ‘votarem, votarem’, que revela aquest coneixement que la policia intentava impedir una votació il·legal i que ells volien impedir que ho impedís».

Siccome le persone scandivano lo slogan “voteremo, voteremo”, allora erano pienamente consapevoli del fatto che le votazioni erano proibite e quindi illegali, e quindi erano consapevoli che stavano compiendo un atto illegale in maniera deliberata.

Il prossimo passo quale sarà? Togliere il diritto di voto ai votanti catalani? Imprigionarli tutti? Espellerli come facevano i monarchi di Spagna con ebrei e moriscos cinquecento anni fa? Sterminarli nei campi di concentramento come fecero gli alleati nazisti del franchismo con oppositori e minoranze indesiderate?

Di seguito pubblichiamo l’articolo integrale tratto dal giornale spagnolo El Periòdico (link)

L’Advocacia de l’Estat ha presentat un recurs al jutjat de Barcelona que investiga les càrregues policials per reclamar que s’imputin votants de l’1-O, al considerar que van actuar com una “massa tumultuària” contra les forces i cossos de seguretat de l’Estat.

En el recurs, avançat per ‘eldiario.es’ i al qual ha tingut accés aquest diari, l’Advocacia de l’Estat es suma a l’escrit del Sindicat Professional de la Policia i demana que s’investiguin 36 votants ferits en quatre escoles que van denunciar la Policia, així com que s’identifiqui gent concentrada davant de les escoles, pel seu possible paper d’“organitzadors de la resistència” i la seva relació amb els CDR.

El titular del Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona va rebutjar en un auto investigar els concentrats argumentant que eren víctimes de la situació de confrontació generada pels poders públics, que “van traslladar al carrer” els seus conflictes. Justícia ha precisat que el recurs és per rebutjar la negativa del jutge de la competència de les forces i cossos de seguretat de l’Estat de carregar contra els votants.

En l’escrit, l’advocacia recalca que la ciutadania ja sabia que el referèndum havia sigut prohibit pel Tribunal Constitucional, i per aquest motiu van impedir amb coneixement de causa la tasca dels agents de requisar urnes i paperetes. I posa com exemples d’aquesta actuació que els votants s’“amunteguessin” a les portes de les escoles.

“Quan un ciutadà observa que la policia vol entrar en un lloc en l’exercici de les seves funcions, sap que la seva obligació jurídica és deixar lliure el pas sense plantejar-se altres qüestions. Impedir el pas és antijurídic”, argumenta l’advocat de l’Estat Severo Bueno de Sitjar de Togores.

Votarem, votarem

“La massa cantava cridant ‘votarem, votarem’, que revela aquest coneixement que la policia intentava impedir una votació il·legal i que ells volien impedir que ho impedís. En cap elecció ordinària la gent va a votar cridant ‘votarem, votarem’”, sentencia. A més, afirma que “les lesions patides pels obstruccionistes” serien imputables al “poder públic autonòmic, per creació d’una situació de perill, com qui envia algú altre a un lloc on segur que patirà algun mal”. Aquest recurs de l’Advocacia de l’Estat se suma al presentat pel Sindicat Professional de Policia. 

La fiscalia s’ha oposat a imputar els votants perquè considera que el fet de ser al lloc “no permet inferir l’existència de cap indici de la seva participació en un delicte de resistència o desobediència a l’autoritat”.

L’Ajuntament de Barcelona, personat com a acusació popular, també rebutja la reclamació de l’advocat de l’Estat al considerar que en les imatges dels fets només s’observa una “actitud passiva” dels votants.